R.6
Litteratura e cultura en il focus
A
Preschentaziun da texts e reflexiun davart l'effect
1
Scolaras e scolars san reproducir a moda creativa texts litterars, san discurrer davart texts e reflectar lur patratgs e sentiments en connex cun lur lectura.
renviaments
R.6.A.1
Las scolaras ed ils scolars ...
1
a
- san s'approfundar cun agid da cudeschs da maletgs en istorgias prelegidas e raquintadas libramain.
- san discurrer davart quai ch'els han legì u tadlà ed èn motivads d'adina puspè sa fatschentar cun cudeschs da maletgs, discs cumpacts e films.
b
- san far maletgs tar istorgias, als metter en connex cun las istorgias e raquintar singulas episodas da l'istorgia.
- san descriver cun agid singulas figuras da l'istorgia e dar pled e fatg, tge ch'als plascha vi da singulas figuras u vi da l'istorgia en general.
- san descriver tge ch'als plascha vi da las medias ch'els dovran gugent (p. ex. cudesch, televisiun, film, istorgia auditiva).
- san dir tge istorgias ch'als plaschan e tgeninas betg.
- san chantar e dir si chanzuns e versets a moda ludica.
c
- san reproducir istorgias u scenas a moda figurativa (p. ex. acziun, discurs) u cun dissegns (p. ex. figuras, lieus).
- san visitar cun accumpagnament la biblioteca da la scola, chattar lur cudeschs preferids e nudar singuls aspects (p. ex. figuras, lieus) da las istorgias en in diari da lectura.
- san communitgar lur experientschas persunalas da tadlar e leger a moda chapibla als auters.
d
- san sa referir en in discurs al text, san circumscriver tge ch'els han legì u udì e s'occupeschan quatras cun il text.
- san s'occupar da cudeschs e texts litterars ch'als na plaschan betg a prima vista e schlargian uschia lur repertori da leger.
2
e
- san s'imaginar ed identifitgar la moda da vesair da singulas figuras, quai per exempel tras giugar las figuras u raquintar l'istorgia ord perspectiva d'ina figura.
- san cun sustegn formular en in discurs lur atgna moda e maniera da leger in text litterar.
- san descriver tge effect che singulas figuras, lieus u acziuns han sin els.

f
- san identifitgar tratgs essenzials da las figuras, da lieus ed acziuns en istorgias u singulas scenas adattadas a lur vegliadetgna e san preleger ellas a moda creativa, preschentar a moda figurativa, a scrit u cun dissegns.
- mussan prontezza da sa barattar davart las differentas experientschas da leger, vesair e tadlar in text litterar adattà a lur vegliadetgna.
- san sa referir al text litterar cun formular lur chapientscha da text.
g
- san formular en il discurs litterar lur chapientscha da singuls elements dal text e sa refereschan al text litterar.
- san scriver agens texts sin fundament da models da texts litterars u entschattas da texts.
- san recumandar ad auters cudeschs e texts litterars ch'als plaschan e san quatras explitgar lur gust preferì da leger.
3
h
- chapeschan la structura d'in text litterar uschia ch'els san metter en ina successiun logica singulas passaschas dal text.
- san s'imaginar ed identifitgar la vista interna ed ils patratgs da figuras en situaziuns cleras (p. ex. cun scriver in monolog intern).
- san reflectar a bucca u en scrit lur patratgs e sentiments ch'els han durant s'occupar cun in text litterar e san quatras explitgar pertge ch'in text correspunda a lur gust preferì da leger u betg.
- san en in discurs formular tge ch'els han chapì ed approfundar questa chapientscha en il dialog cun auters.

i
- san chattar infurmaziuns realas ed/u istoricas en in cudesch, san las cumparegliar cun autras funtaunas e san preschentar il resultat da la cumparegliaziun.
- san sin fundament d'in model d'in text litterar scriver sezs in text cun ils tratgs correspundents.
- san metter en dumonda u relativar lur emprima chapientscha d'in text litterar e vesan ch'auters chapeschan in text litterar a moda differenta.
j
- san descriver a moda detagliada sa referind al cudesch tge effect che singulas figuras, lieus u acziuns han sin els.
- san s'imaginar ed identifitgar la vista interna, ils patratgs e motivs per l'agir da las figuras (p. ex. cun laschar scriver in'istorgia or da vista d'ina figura u cun laschar explitgar la figura sia vista en ina brev u en il diari).
- san declerar daco u tge ch'els chapeschan respectivamain na chapeschan betg cun sa referir al text litterar.