DE|RM

Cumpetenzas transversalas èn centralas per dumagnar la vita cun success. Il Plan d'instrucziun 21 differenziescha tranter cumpetenzas persunalas, socialas e metodicas; ellas èn orientadas al context da scola. Las singulas cumpetenzas persunalas, socialas e metodicas na sa laschan strusch cunfinar strictamain ina da l'autra, mabain sa cruschan ina cun l'autra.

200/web/abb_2_uek_rom.jpg

La furma da las cumpetenzas persunalas e socialas, in pau main da las cumpetenzas metodicas, vegn determinada per gronda part da l'ambient famigliar e da l'ulteriur ambient social dals uffants e giuvenils. En il context da scola vegnan ellas sviluppadas e furmadas vinavant.

Per l'ina vegnan promovidas ed extendidas las cumpetenzas transversalas en la vita cuminaivla dal mintgadi en scola. Per l'autra porscha l'instrucziun la chaschun da lavurar vi da cumpetenzas transversalas. Quai cun s'occupar pli profundamain cun cuntegns dals roms. Tut tenor l'incumbensa, la finamira e las premissas da las scolaras e dals scolars gidan differentas cumpetenzas persunalas, socialas e metodicas a schliar in'incumbensa. Igl è ina da las incaricas liantas da las persunas d'instrucziun da sviluppar e da promover las cumpetenzas dal rom e las cumpetenzas transversalas en tuts trais ciclus ed en tut ils champs. Las cumpetenzas transversalas èn ina contribuziun a la furmaziun per in svilup persistent. (Guardar era Basas, chapitel Furmaziun per in svilup persistent.)

Las scolaras ed ils scolars lavuran durant lur entir temp da scola vi da las cumpetenzas transversalas. Intginas da las cumpetenzas descrittas qua sutvart cuntanschan els en il decurs dal temp da scola. Per autras cumpetenzas metta la scola mo ina basa. Vi da questas cumpetenzas stoi vegnir lavurà era anc suenter il temp scola.

En ils champs e moduls vegnan fixads differents accents per l'elavuraziun da las cumpetenzas persunalas, socialas e metodicas. Quests puncts centrals vegnan preschentads en ils chapitels introductivs dal plan d'instrucziun respectiv dal rom e dal modul. Els vegnan tematisads en ils svilups da las cumpetenzas e colliads cun l'emprender dal rom.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san percepir agens sentiments ed exprimer quels tut tenor la situaziun.
  • san percepir e formular lur interess e basegns.
  • san stimar fermezzas e deblezzas da lur cumportament d'emprender e da lur cumportament social.
  • san revegnir a lur fermezzas e san far diever da quellas cun cleras finamiras.
  • san analisar sbagls e reflectar davart soluziuns alternativas.
  • san guardar enavos sin vias d'emprender, san descriver e giuditgar quellas.
  • san cumparegliar atgnas valitaziuns ed agens giudicaments cun valitaziuns e giudicaments externs e trair conclusiuns or da quai (giudicament da sasezs e d'auters).
  • san realisar conclusiuns tratgas or da giudicaments da sasezs e d'auters.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san s'arranschar en novas situaziuns nunusitadas.
  • san acceptar novas sfidas ed ir enturn a moda constructiva cun talas.
  • san ir per sustegn ed agid en cas da basegn.
  • san endrizzar ina plazza da lavur adattada, organisar l'agen emprender, parter en il temp e sche necessari far pausas.
  • san sa concentrar sin in'incumbensa e lavurar cun perseveranza e disciplina vi da tala.
  • san liquidar las lezias ed ils pensums en atgna responsabladad e sa preparar per controllas d'emprender.
  • san liquidar lavurs survegnidas a moda conscienziusa e fidada ed entaifer il termin.
  • san applitgar strategias per terminar in'incumbensa era en cas da resistenzas e d'obstachels.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san daventar conscients da las atgnas opiniuns e persvasiuns (p.ex. davart las rollas da las schlattainas) e communitgar quellas.
  • san metter en dumonda tant las atgnas opiniuns e persvasiuns sco era quellas d'auters en vista ad arguments ch'èn la basa da talas (fatgs, interess, valurs).
  • san cumparegliar arguments in cun l'auter e surpigliar in agen puntg da vista.
  • san preschentar a moda credibla e chapibla ils arguments per l'agen puntg da vista.
  • san midar in puntg da vista vertent sin basa da novas conclusiuns; san tschertgar alternativas u novas vias en discussiuns.
  • san surpigliar e represchentar in agen puntg da vista, era sche quel stat en cuntradicziun cun las opiniuns / aspectativas predominantas.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san sa participar activamain ed en il dialog a la collavuraziun cun auters.
  • san tadlar attentamain e san percepir ed integrar opiniuns e puntgs da vista d'auters.
  • san negoziar cunvegnas ed observar reglas en la gruppa ed en classa u en in cussegl da scolars.
  • san respectar las opiniuns ed ils puntgs da vista d'auters e resguardar tals en il dialog.
  • san - tut tenor la situaziun - remetter u far valair agens interess en la gruppa a favur da l'adempliment da las finamiras.
  • san planisar lavurs en gruppa.
  • san applitgar differentas furmas da lavur en gruppa.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san communitgar a moda objectiva ed orientada a las finamiras, applitgar reglas da discussiun e tematisar directamain conflicts.
  • san sa metter en la situaziun d'in auter e daventar conscients da quai che l'auter pensa e senta.
  • san communitgar critica a moda adequata, clera e curtaschaivla e colliar la critica cun propostas constructivas.
  • san acceptar critica e metter en dumonda l'atgna posiziun.
  • san applitgar furmas e proceduras da l'elavuraziun constructiva da conflicts.
  • san tschertgar in consens en ina situaziun da conflict e renconuscher quest consens.
  • san supportar situaziuns da conflict betg schliablas e tschertgar novas pussaivladads da schliar il conflict; van sche necessari per il sustegn da terzas persunas.
  • san trair a niz ils agids mess a disposiziun da la scola ed acceptar ils instruments per schliar conflicts senza duvrar violenza.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san percepir e chapir ils umans en lur puncts cuminaivels ed en lur differenzas.
  • san ir enturn cun respect cun umans che han differentas premissas d'emprender u che sa differenzieschan areguard la schlattaina, la colur da la pel, la lingua, la derivanza sociala, la religiun u la furma da viver.
  • san reflectar l'effect da la lingua e guardan da duvrar - areguard la diversitad - ina lingua da stima e respect.
  • san identifitgar il diever d'ina lingua sprezzanta ed umilianta e n'acceptan betg passivamain ina tala.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san identifitgar furmas da l'expressiun linguistica e chapir lur significaziun.
  • san exprimer linguisticamain differents fatgs e sa far chapibels envers auters.
  • san chapir ed applitgar terms tecnics e sorts da texts dals differents champs.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • san tschertgar, collecziunar e cumpilar infurmaziuns che derivan d'observaziuns ed experiments, da l'internet, da cudeschs e gasettas, da texts, tabellas e statisticas, da graficas e maletgs sco era d'enquistas ed intervistas.
  • san structurar e resumar las infurmaziuns collecziunadas e differenziar en quest connex chaussas essenzialas da chaussas irrelevantas.
  • san cumparegliar infurmaziuns e stgaffir connexs (pensar cumbinatoric).
  • san valitar e giuditgar la qualitad e l'impurtanza da las infurmaziuns collecziunadas e structuradas.
  • san preparar ils resultats en differentas furmas da preschentaziun, sco mindmaps, rapports, placats u referats, e render enconuschents quests resultats ad auters.

Las scolaras ed ils scolars ...

  • enconuschan strategias d'emprender generalas e specificas dal rom e san trair a niz quellas.
  • san examinar e chapir las incumbensas ed ils problems e dumandar en cas da basegn.
  • san giuditgar, quant difficil u facil che las incumbensas / las schliaziuns dals problems vegnan ad esser per els.
  • san identifitgar musters enconuschents davos in'incumbensa / in problem e deducir da quai ina via da soluziun.
  • san identifitgar novas sfidas e skizzar soluziuns creativas.
  • san fixar finamiras per las incumbensas e las schliaziuns dals problems e planisar pass da realisaziun.
  • san realisar, documentar e reflectar process d'emprender e da lavur.