DE|RM

La furmaziun è in process da svilup avert da l'uman. Ella dura l'entira vita e vegn concepida activamain.

La furmaziun pussibilitescha a la singula persuna d'explorar e da scuvrir ses potenzials en reguard spiertal, cultural e pratic e da sviluppar in'atgna identitad s'occupond cun sasezza e cun l'ambient.

La furmaziun permetta da manar sia vita en independenza ed en atgna responsabladad, uschia ch'ins po sa participar e cooperar cun responsabladad ed a moda independenta a la vita en la societad, e quai en reguard social, cultural, professiunal e politic.

La furmaziun fundamentala da scola è francada en la constituziun federala. L'artitgel 62 incumbensescha ils chantuns da procurar per in'instrucziun fundamentala sco era per ina scolaziun speziala ch'èn avertas a tut ils uffants. Quest artitgel oblighescha era ils chantuns d'armonisar la durada e las finamiras dals stgalims da furmaziun sco era d'assimilar la vegliadetgna per cumenzar la scola e l'obligaziun d'ir a scola.

La lescha davart las scolas popularas dal chantun Grischun (lescha da scola) concretisescha l'incumbensa envers la scola populara confurm a las relaziuns en il chantun.

Orientaziun da la scola populara

La scola populara ademplescha sia incumbensa da furmaziun en collavuraziun cun ils geniturs e cun las persunas responsablas per l'educaziun ed als sustegna en lur incumbensa d'educaziun. Sa basond sin ils dretgs fundamentals, sco ch'els èn formulads en la constituziun federala ed en la lescha davart las scolas popularas dal chantun Grischun (lescha da scola), s'orientescha la scola tenor las suandantas valurs:

  • Al. 1: Resguardond las atgnadads linguisticas e culturalas da la communitad ch'èn sa sviluppadas en il decurs da l'istorgia, sa stenta la scola populara d'educar las scolaras ed ils scolars ad ina tenuta che s'orientescha vi da valurs cristianas, umanisticas e democraticas.
  • Al. 2: La scola populara promova l'abilitad da giuditgar, las forzas creativas e la savida dals uffants e dals giuvenils sco er lur prontezza da furnir prestaziuns. En quest connex sustegna ella quels en lur svilup ad atgnas persunalitads, tar l'acquisiziun da cumpetenzas socialas sco er sin lur via ad in cumportament cun responsabladad envers lur conumans ed envers l'ambient.
  • Al. 3: La scola populara sustegna e cumplettescha l'educaziun en la famiglia.
  • Al. 4: En la scola populara s'acquistan e sviluppan tut las scolaras e tut ils scolars enconuschientschas e cumpetenzas fundamentalas che permettan ad ellas ed ad els d'emprender durant lur entira vita e da chattar lur plazza en la societad ed en la vita professiunala.
  • Al. 5: La furmaziun che vegn intermediada en la scola populara cumpiglia en spezial la tgira e las enconuschientschas da la lingua da scola sco er cumpetenzas fundamentalas d'ulteriuras linguas, da la matematica e da las scienzas natiralas, da las scienzas socialas ed umanas, da la musica, da l'art e da l'art applitgà, dal moviment e da la sanadad.
  • Al. 6: La scola populara resguarda ils interess ed ils basegns d'uffants e da giuvenils che han in basegn spezial da promoziun, che han talents extraordinaris e che derivan d'ina lingua estra. (Lescha da scola, art. 2)

Per ils uffants e per ils giuvenils è la scola ina part decisiva da lur mintgadi. En scola fan els experientschas d'emprender e da vita multifaras che sa basan sin enconuschientschas acquistadas ordaifer la scola. La convivenza sociala, la cuminanza e l'instrucziun vegnan concepidas cun la participaziun e cun la responsabladad da tut las persunas involvidas. Las scolaras ed ils scolars emprendan da contribuir en scola lur part confurm a lur vegliadetgna e da cooperar sin il nivel da la classa e da la scola. La scola sco lieu da l'emprender social e participativ promova l'abilitad da las scolaras e dals scolars d'entrar en relaziuns, da collavurar e da surpigliar responsabladad per la communitad. Appreziaziun vicendaivla, plaschair da viver e temp liber èn valurs impurtantas.

L'incumbensa centrala da la scola è quella da pussibilitar a las scolaras ed als scolars experientschas che sa refereschan a la cultura ed ad objects e d'intermediar uschia cumpetenzas dal rom e cumpetenzas transversalas fundamentalas. Las scolaras ed ils scolars vegnan encuraschads, accumpagnads e sustegnids en il svilup d'interess persunals, tar l'approfundaziun da duns individuals ed en il svilup da lur persunalitad individuala. L'intermediaziun da cumpetenzas ha lieu cun sustegn social e resguarda il stadi da svilup da las scolaras e dals scolars. I vegnan purschidas chaschuns d'emprender che tegnan quint dal different stadi d'emprender e da prestaziun sco era da l'eterogenitad. Tar tut quai vegn promovida e favurisada la prontezza da furnir prestaziuns.

Per ademplir lur incumbensas èn la scola e las persunas d'instrucziun dependentas dal sustegn dals geniturs, da las persunas responsablas per l'educaziun e da las autoritads. La collavuraziun da la scola, dals geniturs e da las persunas responsablas per l'educaziun resulta da la responsabladad cuminaivla per ils uffants e per ils giuvenils. Questa collavuraziun premetta che tuttas duas varts sajan prontas da discurrer ina cun l'autra, d'infurmar ina l'autra e da respectar ina l'autra.

Il Plan d'instrucziun 21 divida la furmaziun fundamentala da scola en sis champs. Quels èn vegnids definids tegnend quint da la societad e s'orienteschan a tradiziuns ed a normas culturalas e da scola. En ils champs èn fixadas las cumpetenzas specificas dal rom e las cumpetenzas transversalas che mintga scolara e mintga scolar s'acquista durant sia carriera da scola.

Las scolaras ed ils scolars elavuran cumpetenzas linguisticas cumplessivas a bucca ed a scrit. Els daventan abels da communitgar adequatamain en differentas situaziuns resguardond l'adressata u l'adressat. Els s'occupan cun differents texts da diever e litterars e cun products culturals multifars. Cun la lingua s'acquistan las scolaras ed ils scolars in instrument fundamental da l'acquisiziun da savida e da cultura, dal barat e da la reflexiun en tut ils champs.

Las scolaras ed ils scolars s'acquistan damai cumpetenzas cumplessivas en la lingua da scola e cumpetenzas fundamentalas en ina segunda lingua naziunala ed en almain in'ulteriura lingua estra.

Las scolaras ed ils scolars emprendan d'elavurar e da schliar dumondas e problems matematics. Els emprendan d'enconuscher, da chapir e d'applitgar proceduras da calculaziun e concepts matematics. Els san far reflexiuns abstractas, furmar models, metter en relaziun fatgs. Uschia s'acquistan els enconuschientschas ed instruments ch'els pon duvrar per schliar lezias e pensums en l'instrucziun ed en il mintgadi.

Las scolaras ed ils scolars s'occupan cun il mund en sias dimensiuns natiralas, tecnicas, istoricas, culturalas, socialas, economicas, eticas e religiusas, e quai mintgamai cun lur agens fenomens e process. Els approfundeschan lur enconuschientschas e lur abilitads, uschia ch'els pon s'orientar en il mund, encleger il mund meglier e meglier, concepir activamain il mund ed agir cun responsabladad sin il mund.

S'occupond cun maletgs e products multifars daventan las scolaras ed ils scolars abels da percepir l'ambient ch'ils umans han concepì esteticamain e funcziunalmain e da far part da quest ambient. Els emprendan da transfurmar atgnas imaginaziuns ed ideas applitgond l'art e da realisar projects, incumbensas e process creativs. Els s'acquistan cumpetenzas esteticas, creativas e tecnicas che permettan ad els da manar il dialog e da s'occupar persunalmain cun cultura ed art.

Las scolaras ed ils scolars daventan abels da prender part sin plaun musical dal dialog cultural ed artistic en la societad. Els s'acquistan cumpetenzas musicalas, entran uschia en communicaziun cun auters umans e sentan - tras las experientschas musicalas e tras l'agen agir musical - ch'els èn integrads en la cuminanza.

Las scolaras ed ils scolars approfundeschan la sensibilitad per lur corp tras experientschas cun moviments multifars ed emprendan da percepir lur corp a moda differenziada. Els perfecziuneschan lur inschigns motorics, sviluppan abilitads sportivas ed amplifitgeschan lur capacitad da prestaziun corporala. Incumbensas da moviment pretensiusas e muments da success sustegnan e promovan il plaschair natiral da sa mover e da giugar dals uffants. Las scolaras ed ils scolars vesan e sentan l'impurtanza dal moviment per il bainesser e per la sanadad.

Las scolaras ed ils scolars sviluppan enconuschientschas ed abilitads fundamentalas che permettan da duvrar e d'applitgar las medias e l'informatica a moda cumpetenta ed adequata e cun responsabladad sociala.

Las scolaras ed ils scolars s'occupan cun lur avegnir persunal e professiunal. Els elavuran las premissas per tscherner e per realisar lur finamira da furmaziun e da professiun.

Ultra da l'acquist da las cumpetenzas dal rom en ils champs ed en ils moduls vegnan era sviluppadas cumpetenzas transversalas. En tut ils champs e moduls e durant l'entir temp da scola s'acquistan las scolaras ed ils scolars abilitads persunalas, socialas e metodicas ch'èn centralas per dumagnar incumbensas da different gener en divers secturs da la vita. Els emprendan da far ponderaziuns davart sasezs, da dumagnar a moda pli e pli independenta il mintgadi da scola e lur emprender, da lavurar vi da l'atgna abilitad d'emprender, da persequitar atgnas finamiras e valurs e da reflectar davart quellas. Els s'acquistan abilitads socialas e communicativas ed emprendan da lavurar ensemen cun auters uffants, da schliar conflicts e d'ir enturn cun la diversitad. Els s'acquistan cumpetenzas linguisticas cumplessivas, emprendan d'ir enturn adequatamain cun infurmaziuns e sviluppan abilitads da schliar problems.

Las scolaras ed ils scolars sa fatschentan cun la cumplexitad dal mund e cun ils svilups economics, ecologics e socials da tal. Els chapeschan entretschaments e connexs e daventan abels da prender part da la concepziun persistenta dal futur.